Un dia, va néixer una nena, li van posar de nom, Júlia. Poc després, en va venir al món una altra , a la que van dir Marta. Tot just es movien i es van coneixer. Bé, es pot dir que des d'aquell instant no es van separar.
Van viure molts moments juntes, moments que quedarien gravats a les seves memóries fins la fi dels seus dies, i elles volien que així fos, perquè cada cop que hi pensaven s'els escapava un somriure que molts cops deribava cap a converses que portaven riures bojos.
Escriure alguns d'aquest moments, seria treure valor als altres, i això era inacceptable, ja que tots i cada escun, fins i tot el que pot semblar més insignificant, eren importants. Però no podien, sempre n'acabaven citant algun...
La foto, es de cuan van anar a Santander, no només van disfrutar com sempre els moments juntes, sino que amés va ser na dosi extra de felicitat.
Les paraules solen quedar petites als sentiments, per això la Júlia va decidir d'escriure simplement t'estimo...
Gracies per tot.
1 commentaire:
Falta dir que, com a tota relació amistosa, hi han hagut entrebancs i malentesos, i que en comptes de distanciar-nos ens hem esforçat per superar-los i polir aquesta gran amistat que ens uneix, i que any rera any és més profunda, forta i verdadera, doncs és capaç de revelar-nos la autèntica identitat de cadascuna sense secrets, i amb confiança. Demano que tot segueixi així,(encara que no en tinc cap dubte). T'aprecio molt Juliet.
Enregistrer un commentaire